A vegades la simple visió d’una paret concreta desperta un desig incontrolable d’enfilar-hi. És el que passa quan des de l’altra banda de la Canal del Migdia observem el llaminer frontó per on transcorre la Canet-Rosales-Alonso; si endemés resulta que la via és pura delícia la satisfacció és complerta. Ens trobem davant d’un itinerari de tall clàssic, pràcticament equipat, que aprofita estratègicament les debilitats de la paret per traçar un recorregut de luxe sobre un rocam quasi sempre de primera.
- Via: Canet-Rosales-Alonso
- Zona: Montserrat – Sant Jeroni
- Dificultat: V+ (MD)
- Dificultat obligada: V+
- Llargària: 130 metres
- Exposició: Mitjà
- Compromís: Mitjà/baix
- Equipament: Via equipada amb parabolts, burins i algun clau
- Material: 9 cintes exprés, bagues per savines, opcionalment alguna plaqueta recuperable i un petit joc de tascons
- Orientació: Oest
- Valoració: ****
Aproximació:
Des de Santa Cecília anem a buscar la canal del Migdia. Un cop passat el coll, descendim fins arribar al corriol que porta a Sant Jeroni (marques grogues). El seguim fins uns 100 metres abans d’arribar a l’agulla de la Pilota i ascendim per una torrentera fins guanyar la base de la paret.
La via:
La primera tirada és una agradable grimpada per guanyar la cúspide d’una col·lumna adossada a la paret. En aquest llarg podrem llaçar alguna savina. La segona tirada, que és la més equipada, va a buscar una bonica placa fent reunió sota el sostre característic. El tercer llarg té un pas potent (i guapo) per guanyar la curta fissura extraplomada. Aquest pas es troba ben assegurat. I per acabar, la cirereta del pastís al darrer llarg, un bonic diedre que a la part de dalt s’eixampla fins convertir-se en una curta xemeneia.
-
- A la canal de Sant Jeroni vam tenir la sort d’observar força marcòlics
-
- Primer llarg
-
- segon llarg
-
- Bonic segon llarg
-
- Pas clau de la tercera tirada
-
- Bon diedre del quart llarg
-
- Tercera reunió
-
- Arribant a la darrera reunió amb el Gegant Encantat de fons
-
- Ressenya de la via
-
- Recorregut de la via
La via es troba pràcticament equipada. Al primer llarg podrem llaçar algunes savines i completar l’assegurament. Pel darrer llarg també pot anar bé algun tascó més aviat petit, tot i que amb el que hi ha es passa perfectament.
Descens:
Hem d’acabar d’arribar al cimall i des d’allà des-grimpar al coll est. Des del coll guanyem un primer bony (millor encordats) i continuem cap al nord grimpant un parell de bonys més fins atènyer un corriol que ens mena a les escales de Sant Jeroni. Des d’aquest punt anem a buscar la Canal de Sant Jeroni.
Una altra opció consisteix en des de la darrera reunió seguir la cadena que ens mena a la darrera reunió de la via Excelsior, des d’on fem un primer ràpel de 45 metres i un segon de 50, que ens deixa al terra.
El que més m’ha agradat:
- Paratge recollit i grandiós alhora, que convida a una escalada pausada i contemplativa.
- Tots els llargs són bonics, però destaquen especialment la placa del segon i el preciós diedre del quart.
- Bona ombra pels matins d’estiu (sol a partir de les 14 h).
Potser també et pot interessar: